Espai Públic i Religió

En el transcurs dels darrers anys s’ha produït una transformació important del paisatge religiós. D’una banda, un procés de diversificació religiosa que ha conduït a un creixement de les minories religioses com l’islam, el protestantisme o el sikhisme. Comunitats que, en la seva majoria, són fruit de l’augment de les migracions globals. D’una altra banda, un augment rellevant de noves formes de religiositat que, a mig camí entre allò màgic, espiritual i terapèutic, han guanyat presència en la societat contemporània. Finalment, també observem que l’Església catòlica s’ha reposicionat en aquest nou escenari, adoptant nous models d’intervenció en l’àmbit públic, a la vegada que han emergit grups, organitzacions i campanyes que reivindiquen una major laïcització de l’espai públic.

Aquestes transformacions han generat un increment de les expressions públiques de religiositat als carrers, places i espais públics de les ciutats de Madrid i Barcelona. Processons catòliques, festivitats sikh com el Vaisakhi, meditacions budistes a places, baptismes evangèlics a la platja o celebracions de final del Ramadà a parcs, són algunes de les expressions religioses que guanyen presència a les ciutats.

Aquest projecte d’investigació pren com a objecte d’estudi aquestes expressions religioses a la via pública com espais privilegiats a través dels quals identificar, comprendre i explicar les transformacions de la religió en la contemporaneïtat, i els reptes derivats de la diversificació i visibilitat de la pluralitat religiosa.

El projecte té 3 objectius principals: analitzar les estratègies de visibilització i repertoris de mobilització de les comunitats religioses; estudiar els processos de tensió, negociació i encaix entre administració local, actors religiosos i societat civil; i, finalment, comprendre les dinàmiques de problematització i/o reconeixement social d’aquestes expressions religioses en l’espai públic.

Publicacions

• Salguero, O. (2018). “A Diachronic View of the Spaces of Islam in Melilla” a: Planet Contreras, A. I. (ed.). Observing Islam in Spain. Contemporary Politics and Social Dynamics. Leiden: Brill.

• Ares, A., Eguren, J. (2017). Los movimientos migratorios en las fronteras iberoamericanas. Kamar S.A.

• Astor, A., Burchardt, M., Griera, M. (2017). “The Politics of Religious Heritage: Making Claims to Religion as Culture”. Journal for the Scientific Study of Religion, 56(1), pp.126-142.

• Burchardt, M. (2017). “Diversity as neoliberal governmentality: Towards a new sociological genealogy of religion.” Social Compass. 64(2): 180–193.

• Cadge, W., Griera, M., Lucken, K., Michalowski, I. (2017). “Afterword: On the Study of Religion in Public Institutions”. Journal for the Scientific Study of Religion, 56(2): 255-258.

• Cornejo, M., Pichardo, J.I (2017). “From the pulpit to the streets. Religious activism against gender issues in Spain”. In: Paternotte, D., Kuhar, R. (eds.) Anti-Gender Campaigns in Europe. Mobilizing against Equality. Maryland: Rowman & Littlefield Pub.

• Griera, M. (en premsa). “Counting and mapping religious diversity: methodological challenges, unintended consequences and political implications”. In Khüle, L (ed.) A Critical Analysis of Religious Diversity. Springer.

• Griera, M., Astor, A. (2016). “La gestión de la diversidad religiosa en la España contemporánea”. Anuario CIDOB de la Inmigración 2015-2016, pp. 248-270.

• Carbonelli, M., Griera, M. (2016). “Políticas públicas y religión: arreglos, continuidades y tensiones”. Revista Sociedad y Religión, 26(46), pp. 155-162.

• Cornejo, M. (2016). “Gobernanza y Cultura. Pero ¿qué cultura? Implicaciones del concepto de cultura en la implementación de la gobernanza”.In: García Magariño. S (ed.) La Gobernanza y sus enfoques. Madrid: Delta Publicaciones.

• Eguren, J. (2016). “Una aproximación a las experiencias religiosas y étnicas de los jóvenes de segunda generación en España”. Revista del Ministerio de Empleo y Seguridad Social, Migraciones Internacionales. 120, pp. 49 – 70.

• Griera, M. (2016). “The governance of religious diversity in stateless nations: the case of Catalonia”. Religion, State & Society, 44(1): 13-31.

• Montañés, A. (2016). “Etnicidad e identidad gitana en los cultos pentecostales de la ciudad de Madrid. El caso de la“Iglesia Evangélica de Filadelfia” y el “Centro Cristiano Vino Nuevo el Rey Jesús” Papeles del CEIC, vol. 2016/2, papel 158, CEIC (Centro de Estudios sobre la Identidad Colectiva), Universidad del País Vasco.

• Rodríguez Medela, J., Salguero Montaño, Ó., Sánchez Cota, A. (2016). Cartografía de la Ciudad Capitalista. Transformación urbana y conflicto social en el Estado español, Madrid: Traficantes de sueños.

Dades del Projecte

L’actual projecte “Expressions religioses a l’espai públic de Madrid i Barcelona” té com investigadora principal la Dra. Maria del Mar Griera.

Compta amb un equip de 28 investigadors (veure la pàgina web del projecte). Té una durada de 3 anys (2016-2019) i es realitza en col·laboració amb el grup Aresima de la Universitat Complutense de Madrid (UCM).

El finançament prové del Ministeri d’Economia en el marc dels projectes I+D.