Projectes

Les comunitats musulmanes europees (com totes les comunitats) s'han transformat com a conseqüència de la revolució digital i els nous processos de creació, adquisició i difusió de coneixements que debiliten les estructures tradicionals d'autoritat. Si bé molts musulmans segueixen exclusos de les estructures europees del coneixement, les plataformes digitals facilitin noves formes de crear i compartir informació sobre ells mateixos i sobre el seu paper a la societat europea pl

CONSPIRE: CONSPIracisme i RAdicalisation Risks in Europe és un projecte Erasmus+ que proposa un programa de formació adreçat a estudiants universitaris de ciències socials. El projecte té com a objectiu proporcionar coneixements i eines crítiques per comprendre les teories de la conspiració, analitzar arguments a favor i en contra, i comprendre els processos de radicalització vinculats. Aquestes accions busquen fomentar la ciutadania activa, la participació en debats democrà

VIABLE UNKNOWNS està dissenyat per explorar i materialitzar el concepte de convivència sostenible en entorns urbans europeus mitjançant el teatre participatiu, inspirant-se en la noció de “Inèdits Viables” de Paulo Freire, una idea filosòfica que defensa futurs transformadors no provats però assolibles. El projecte posa l’accent en la co-creació i circulació transnacional, unint diferents perspectives cap a una visió col·lectiva de sostenibilitat urbana i inclusivitat, no s

El projecte "El iftar a les places" té com a objectiu estudiar la celebració pública del ramadà en ciutats mitjanes de l’Estat espanyol, centrant-se especialment en els iftars col·lectius, el ritual que trenca el dejuni diari durant aquest mes sagrat per a l’islam. A partir d’aquest cas, el projecte explora com s’expressa i es visibilitza la pluralitat religiosa en espais públics, analitzant les configuracions socials i territorials que la fan possible. La recerca combina di

HEARTS: Higher Education Action Response for Trauma Support és un projecte Erasmus+ dedicat al codisseny i pilotatge d’estratègies innovadores per a la promoció de la salut mental a l’educació superior mitjançant enfocaments culturalment sensibles i basats en la comunitat. El projecte busca enfortir entorns inclusius i donar suport a tota la comunitat universitària (estudiantat i personal), especialment a aquelles comunitats més vulnerables o menys representades. Aquest part

El projecte MIRETAGE té com a objectiu fomentar leducació inclusiva i el patrimoni mitjançant el desenvolupament de mètodes innovadors per a l'educació dadults en laboratoris de patrimoni i rutes patrimonials. Els laboratoris de patrimoni reuneixen diverses comunitats d'aprenents amb associacions de patrimoni cultural compromeses a l'educació pública. De manera col·laborativa, aquests grups co-creen rutes patrimonials que entrellacen les memòries, llocs i històries de les c

En un context de crisi social, derivada de la crisi econòmica, climàtica i sanitària, la polarització, i especialment la polarització afectiva, emergeix com un tema clau per comprendre la complexitat social i els reptes per a la convivència. Partim de la premissa que, en aquest escenari de polarització afectiva, els temes posicionals són d’índole moral, on històricament les comunitats religioses han tingut un paper com a principals proveïdores de discursos morals. Actualment,

El projecte “Ciència i religió: perspectives globals” té com a objectiu principal comprendre com es percep la relació entre ciència i religió en diversos contextos socials, polítics, culturals i religiosos. La investigació posa èmfasi en entendre la relació entre la religió i les teories de l'evolució, així com en comprendre com la comunitat científica i la societat en general percep aquesta relació. El projecte està liderat per la Universitat de Birmingham en col·laboració

El marc dramatúrgic proposat per Goffman ha proporcionat un repertori conceptual abundant per analitzar els aspectes performatius de la vida social i com adaptem les nostres autopresentacions en funció de les audiències a les quals ens dirigim. Tot i així, tot just estem començant a comprendre com els avenços en la tecnologia digital i l'ús generalitzat de les xarxes socials han transformat la manera com les persones presenten les seves identitats a audiències properes i dist

El projecte LEGACI vol treballar en la identitat col·lectiva i la memòria per tancar les bretxes interculturals i intergeneracionals, reunint minories culturals, gent gran, organitzacions culturals, investigadors i responsables polítics per explorar les implicacions i la manca d'implementació de la convenció FARO. D'acord amb els objectius i prioritats del projecte, els objectius són: – Explorar el Teatre Legislatiu i mètodes similars (com la Curació de Ferides de la Històr

L'objectiu principal d'aquesta recerca és analitzar l'aparició, la transmissió i la circulació de discursos i pràctiques de reticència i rebuig a les tecnologies i els tractaments biomèdics, posant especial èmfasi en desentranyar el paper de les creences religioses i espirituals quan es produeix aquest rebuig. La importància de les noves subjectivitats religioses es fa especialment visible en el camp de la ciència i les tecnologies biomèdiques, ja que és a la intersecció entr

El projecte “Islam, Science and Gender: Negotiating Boundaries in two case studies in Spain and Morocco” es va dur a terme entre el maig del 2022 i el gener del 2023. La investigació tenia com a objectiu explorar els processos contemporanis de negociació de discursos científics i religiosos entre la població musulmana en dos contextos. Més concretament, va ser un estudi pilot per identificar els posicionaments i els dilemes existents sobre la vacunació contra la COVID-19 i

Les comunitats musulmanes europees (i, de fet, totes les comunitats) s'han transformat com a conseqüència de la revolució digital i els nous processos de creació, adquisició i difusió de coneixements que debiliten les estructures tradicionals d'autoritat. Si bé molts musulmans segueixen marginats de les estructures europees del coneixement, les plataformes digitals faciliten formes noves de crear i compartir informació sobre ells mateixos i sobre el seu paper a la societat eu

Dins la fragmentació dels espais de construcció de sentit i la creixent mobilització de les identitats religioses a l'esfera pública, el context de la pandèmia del COVID-19 va provocar una explosió de l'activisme digital. A les xarxes socials ha proliferat la creació i circulació de continguts en què es barregen diferents universos simbòlics i camps del saber. En aquest context, en investigacions de camp prèvies hem identificat la circulació de continguts entre activismes a M

El projecte «Gènere, diversitat sexual i pluralisme religiós al teixit associatiu local de Catalunya» s'ha dut a terme entre els mesos de novembre del 2021 i 2022. La investigació ha tingut com a objectiu identificar i analitzar els debats al voltant de la igualtat de gènere, els drets de les persones LGTBIQ+ i la governança de la pluralitat i la llibertat religiosa. Per fer-ho, s'ha dissenyat i s'ha executat una investigació de caràcter qualitatiu centrada en el teixit ass

Publicacions L'objectiu principal de la Xarxa Internacional de Ciència, Religió i Salut és fomentar la col·laboració entre els investigadors que treballen a la intersecció de la ciència, la religió i la salut. La xarxa té tres línies principals d'actuació . Estimular la comunicació i la fertilització creuada teòrica entre investigadors per avançar en la comprensió de les narratives socials i culturals sobre ciència, religió/espiritualitat i salut. Identificar, sistematitz

Durant les darreres dècades, Catalunya ha viscut un procés de diversificació ètnica i religiosa com a conseqüència de l'augment de la immigració internacional. En aquest context, la integració de les minories i l'acomodació de les necessitats religioses i culturals s'ha convertit en una qüestió prioritària per a les autoritats polítiques i la societat civil. Una estratègia clau en aquest procés d'integració ha estat el treball amb “mediadors culturals” o individus que dispose

Durant les darreres dècades, Catalunya ha viscut transformacions que han generat canvis en el panorama religiós del país. Després del nacionalcatolicisme i els processos secularitzadors de la transició democràtica, les onades migratòries iniciades a la dècada dels ‘90 van dibuixar un nou escenari on les minories religioses prenien cada vegada més importància.​ La recerca del Mapa de Minories Religioses de Catalunya s’emmarca en aquest context i té per objectiu conèixer com e

En el transcurs dels darrers anys s’ha produït una transformació important del paisatge religiós. D’una banda, un procés de diversificació religiosa que ha conduït a un creixement de les minories religioses com l’islam, el protestantisme o el sikhisme. Comunitats que, en la seva majoria, són fruit de l’augment de les migracions globals. D’una altra banda, un augment rellevant de noves formes de religiositat que, a mig camí entre allò màgic, espiritual i terapèutic, han guanya

El projecte té com a objectiu examinar la relació entre la religió, les perifèries urbanes estigmatitzades i el malestar social. Volem comparar dos tipus d'organitzacions religioses, les musulmanes i les pentecostals, a dos barris de Catalunya, el d'Espronceda a Sabadell i el de Plaça Catalunya a Salt (i el limítrof amb aquest, Sta. Eugenia de Girona). El projecte de recerca es fa al voltant de tres preguntes. La primera és: són aquestes perifèries econòmiques i socials, espa